illencs.com

M’han passat un documental sobre aquest poeta àcrata i vull compartir-lo amb vosaltres. Lizania a granangular.cat

Des que t'albiri, des que em miressis i l'ansietat de les meves lletres
i el reclam de la meva ploma en alça.
L'ardor il·luminat i el teu nom sona en el meu cargol de mar i la teva
veu ressonant a les meves artèries i la humitat de la matinada gallega i
el sol de la meva illa i el bosc de petxines i el mar
embravit i el foc dins de tí dibuixant ones a la meva vora, riure i
estrelles dibuixant-me amb els teus ulls atrapant-me de foc de mar de
distància... sé que l'infern no em són aliens que gosem a Neptú que el
grau de bogeria en què estic submergit va destapa les portes d'un infern
profundament humà.
Sirena meva, perquè no vas deixar somiar dins de l'oceà, perquè em vas
protegir a la vora.
Aldabra continuo cridant i no vas aparèixer mes sol en els meus
millors malsons.
-------------------------------------------------------------
Desde que te aviste,
desde que me miraras
y la ansiedad de mis letras
y el reclamo de mi pluma en alza.
El ardor iluminado
y tu nombre suena en mi caracola
y tu voz resonando en mis arterias
y la humedad de la madrugada gallega
y el sol de mi isla
y el bosque de conchas
y el mar embravecido
y el fuego dentro de tí
dibujando olas en mi orilla,
risa y estrellas
dibujándome con tus ojos
atrapándome de fuego
de mar
de distancia…
sé
que el infierno no me son ajenos
que osamos a Neptuno
que el grado de locura en el que estoy sumergido
destapo las puertas de un infierno
profundamente
humano.
Sirena mía, porque no dejaste
soñar dentro del océano,
porque me arropaste a la orilla.
Aldabra sigo gritando
y no apareciste mas
solo en mis mejores pesadillas.

  De l’slam, vet aquí una mostra

L'Infant Terrible actuarà el proper dissabte 11 d'octubre a Palma, a la final del concurs de música jove que organitzen els Joves de Mallorca per la Llengua.

El concurs està destinat a formacions musicals sense cap contracte ni treball discogràfic publicat; i el premi suposa tenir la possibilitat d'actuar en un dels grans actes que organitzin els Joves de Mallorca per la Llengua durant el curs 2008-09. Per un grup menorquí és molt important aprofitar les oportunitats d'actuar fora de Menorca. Ja és notori poder actuar a la Ciutat de Mallorca, i si s'aconseguís el primer premi existiria la possibilitat d'actuar a l'Acampallengua, per on han passat grups com Antònia Font, Obrint Pas, Els Pets, Lax'n'Busto, etc...

Guanyar el concurs es presenta complicat, ja que els guanyadors seran escollits per votació popular, i és gairebé segur que els tres restants finalistes seran de Mallorca. Les tres darreres edicions van tenir com a guanyadors del concurs a Musnok, els Grollers de sa Factoria i es Reboster (els tres grups de Mallorca).

Durant el concurs hi haurà una tremponada popular i l'actuació de La Carrau posarà punt i final a la jornada. El concurs començarà a partir de les 16 hores a Ses Voltes de Palma.

Olor a herba banyada, reflexes, estels caiguts que fan brotar la terra...

Also on the sandbank in Cala'n Porter beach, I came across this fella which I hadn't seen before.

"Mi corazón, las cosas son,
no siempre como uno quiere,
a veces el corazón se hiere
y el alma se muere sin mayor razón...
Y por la noche a la Luna robarle besos de amor, de miel...
Y en polvo nos convertiremos,
ya que del polvo venimos
y al polvo vamos
y luego ya veremos.
Derramo gotas al Silencio,
que el amor de una Madre no tiene precio..."
(rapsusklei dixit)

Sobre el llençol de calma de la mar els ulls del cel reposen sobre el blau que reflecteix la llum misteriosa de l’infinit que serva tots els homes. Però les portes de l’infern conspiren per obrir-se de bat a bat i els àngels caiguts desfermen folles tempestats per enfonsar els vaixells curulls de vides. Les ones prenen força sense límit que genera el corrupte [...]

He acabat el llibre avui a la platja, i no que tingués festa: he aprofitat que em quedava una mica de temps al matí per anar-hi. De fet me l’he cercat entre els grans d’arena. Feia un dia espectacular, clar, diàfan, res a veure amb les darreres pàgines de la novel·la, on el dia, el darrer, era gris i no parava de ploure, enfangant tots els camps. Mentre havia estat llegint la novel·la, la història lliscava amb prou vent sobre els meus coneixements d’anglès perquè hi surés una sensació agradabilíssima, i si m’havia demanat com seria el final era només de passada, de costum, perquè prou que gaudia durant la travessia per haver-me de demanar a quin port arribaria. Però avui, abans d’arribar-hi, ja me l’he vist venir, el destí, i no m’ho podia acabar de creure. No, no pot ser, s’acaben les pàgines, s’acaba el llibre, i això no té volta enrere! Ha estat força dur, la veritat. No m’ho esperava. Entre tant d’horror, però, i sort!, hi ha pogut més la bellesa, la sensació d’una amistat eterna, tot i que no em vull enganyar. La història d’aquests dos nois ha passat ja a ser una història inoblidable, vull dir una història que la humanitat, que ha estat i és dividida per tanques i murs, no oblidarà mai.

El noi del pijama de ratlles, publicat en català per Empúries, passa a tenir un lloc rellevant entre els meus llibres de literatura preferits sobre els camps de concentració, una llista encapçalada, és clar, per Joaquim Amat Piniella. L’any 2006 vaig voler sumar-me a la commemoració del dia de l’alliberament del camp de concentració d’Out-With, el 27 de gener de 1945, amb una entrada en aquest bloc, on a la vegada reproduïa un article que l’any 1995 –aleshores en feia cinquanta, d’anys, de l’alliberament- em va encarregar un amic.

No coneixia tampoc l’escriptor dublinès de trenta-set anys John Boyne, però la veritat és que durant aquests darrers dies m’he adonat que tant ell com aquesta obra seva ja són molt coneguts, ja que me l’he trobat als mostradors de les llibreries del centre de la ciutat, llibres seus amb l’anunci en portada: del mateix autor de El noi del pijama de ratlles. M’he demanat si aquests altres llibres seus devien ser tan bons de llegir en anglès com el que acab de llegir, perquè la veritat és que he gaudit força amb la senzillesa de l’anglès utilitzat al llibre. Comprenc que la novel·la, tot i que no és escrita en primera persona, sinó en tercera, sí que ho és des de la perspectiva de Bruno. Encara que el narrador sigui l’autor i no el protagonista –diguem-ho així-, l’anglès que s’hi empra és també innocent, com el noi, incapaç de pronunciar paraules ferotges. És sorprenent de pensar que sigui precisament en aquesta innocència on s’amaga la major veritat del llibre, que sigui el membre més petit de la família qui la posseeix, com la posseïa l’àvia paterna, que s’hauria regirat a la tomba si hagués sabut que The Fury havia fet enviar una corona el dia del seu funeral. L’àvia amb qui cada Nadal representaven una obra de teatre i es disfressaven, l’àvia que deia: You wear the right outfit and you feel like the person you’re pretending to be...

Quan me n’anava de camí cap a casa un cop acabat el llibre em deia a mi mateix que també era innocent pensar per part de l’autor que en un camp de concentració hi hagués un forat a la tanca de filferro espinós –Stacheldraht, en alemany- per on s’hi pogués ficar un al·lot de nou anys. Llegint ara a Internet veig que hi ha qui hi descobreix altres ingenuïtats. Vegeu "Lo gaiter de l'Ebre". Així i tot, crec que la narració és força reeixida.

* * *

Literatura dels KL

Joaquim Amat Piniella, KL Reich
Primo Levi, Se questo è un uomo
(Traducció catalana: Si això és un home)
Fred Uhlmann: Reunion
(Traducció catalana: L'amic retrobat
Versió cinematogràfica: Jerry Schatzberg, L'ami retrouvé)
Bernhard Schlink, Der Vorleser
(Traducció catalana: El lector)
Ma. Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz
John Boyne, The Boy in the Striped Pyjamas

Tot just fa uns dies, a l’acte d’obertura del nou any acadèmic, la rectora de la universitat, Sra. Montserrat Casas, en un excel•lent discurs refermava la necessitat d’apostar per l’educació i la investigació com a estratègia fonamental per aconseguir una societat estructurada i pròspera. Des del Govern de les Illes Balears s’han llençat diversos missatges [...]

Tribuna de "El País" (6-10-08) Siguen cayendo certezas; el de Berlín no fue el último muro en abatirse, pese al optimismo antropológico de Fukuyama. La democracia liberal y el libre mercado han triunfado irremisiblemente, nos decía el teórico del Departamento de Estado norteamericano. Y vino la globalización con su euforia financiera, de la que participaron jóvenes líderes de la izquierda

Estos son los restos de un barco que se hundió cerca de Cala Tirant... llevaba tiempo con ganas de ir a verlo, y el otro día me decidí!! Creo, que fotograficamente, da mucho juego... durante estos días iré subiendo algunas de las fotos que hice. Espero que os gusten!

Moix Els dos sols Com un estel S'Albaida Fandango de les mil flors. L'Infant Terrible Recopilació Inventari Es meu carrer.

Hace unos meses descubrí un interesante blog, Executive Suite, en el que su autor, Joe Nocera, comenta multitud de temas relacionados con negocios. El tema de los últimas semanas es, como no, la crisis financiera que azota a la mayoría de los grandes bancos estadounidenses y que ya se ha contagiado a algunos europeos. El plan [...]

   Entrevista al diari Menorca 01/10/2008 Va neixer dia 15 de març de fa 95 anys. A treballat durant 33 anys de caminer. Li encanta la musica, ha sonat l’orgue i el baix a una banda i fins fa uns mesos encara anava al seu hort a cavar. Quan era petit, vivia al lloc de Santa Margalida i [...]